El soroll
Fins fa temps creia que la paraula soroll tenia un sol significat, aquells que diu que és un so o conjunt de sons inharmoniosos de qualsevol mena que no pertanyen a la veu humana o d’un animal, ni el so d’un instrument música, en aquell moment doncs ho tenia molt clar, una simple definició extreta d’un diccionari, però pensant una mica t’ha n’adones de que aquella paraula ja no tant sols vol allò, si no que metafòricament parlant té moltíssims més significats, escoltant la cançó “mucho ruido” de Joaquin Sabina verifiques que el soroll ja no és com em definit anteriorment si no que el soroll és el detonant de la relació d’una parella, la violència, el silenci, l’odi, la bogeria, les escapades, les amenaces i els plats trencats. Tots aquells factors que fan que una parella que s’avia estimat es separi com es el cas de que ens parla Sabina, com diu la cançó: hubo tanto ruido que al final llegó el final.
Buscant una mica més descobreixo que el soroll també pot representar la revolució, la rebel·lió, les ganes de trancar, farà més soroll una persona que cridi que 100 que estiguin completament callats certament de José de San Martín, o que si la gent no hagués cridat el món seria tal i com el coneixem actualment? Doncs segurament no. El món seria com el principi ja que pràcticament sempre em avançat gracies a les idees de uns poc que s’han queixat i han volgut trencar les rutines.
D’altre banda el soroll també és la por, el no veure el que tens davant causa un gran temor a la gent, no tenir la situació sota control, qui no ha sentit un soroll quan estava sol a casa i s’ha agafat més a la manta? De fet quan algú té por tot el que està el seu voltant és interpretat de manera diferent, tota cosa que sentim serà interpretada de manera negativa com diu la frase de Sofocles: para quien tiene miedo todo son ruidos.
Enllaçant-ho em la por el soroll també representa coses dolentes aquelles persones que no fan mai soroll son persones calculadores,discretes, que no destaquen per por a ser descobertes.
I després de fer tantes comparacions de interpretar i buscar frases que parlin del soroll metafòricament, desprès de tant soroll, desprès de revolucions i de pors, penso que la paraula soroll ja no es tant simple de la que el principi em semblava.
Eric
--------------------------------------------------------------------------------------
EL Dolor
La finalitat del dolor és basa en fer mal?
El dolor el que vol és convertir la teva vida en negror, i fer que tot el teu pensament passi a ser el pitjor... el dolor et fa delirar, t’enbogeix, et fa imaginar situacions que al final no sas si son certes o son fruit del teu pessimisme que portes innert en el teu cervell...
O potser el dolor, és un dels sentiments que més et fa creixer, que més et fa desenvolupar el teu pensament, ja que et fa donar milers de voltes a totes les preguntes i despres a totes les respostes, que et fa madurar, perquè apartir d’ell t’adones de situacions, t’obra els ulls per intentar començar de zero...
Això sí el dolor té la companyia de la desconfiança, ja que sempre tan si penses negatiu d’ell com si en penses positiu mai n’estas segur del tot... mai arribes a estar de segur de ningu ni de tu mateix..
Aixis doncs el dolor es bo o dolent?
Jo sempre he tingut vist, el dolor com un sentiment dolent, que l’unic que t’aportava era pessimisme, soletat, tristessa, moltes hores estirat al llit pensan el que estaves fent be i veien que de bé no en feies cap...
Però clar si tan dolent es el dolor, perquè existeix aquella frase que diu:
“m’ha passat un cop i prou malamen ho he passat, no hem tornara a passar...”
I si el dolor el que ens fa es millorar?
Perquè quan fas alguna cosa malament, vulguis o no el dolor està allà fen-te arrepentir de què o com ho has fet, i llavors es quan apartir d’aixo aprens o comences aprendre a no comentre més aquest error...
Per tant aqui començariem a millorar els nostres defectes i tot seria degut aquest sentiment que tant mals moments ens fa passar...
Pensant en tot aixo, he obtat per arribar a la conclusio que aquest sentiment no és ni bò ni dolent, es un sentiment neutre, un sentiment que depen la persona li afecta, li repercuteix d’una manera diferent.
Tant pot enfonsar totalment a una persona com la pot ajudar ha ser del tot persona i fer-se forta.
Tot i aixis penso que el dolor, per molt que t’influeixi de manera negativa, sempre té una solucio, ja que no estem només caracteritzats per un sol sentiment sinó, que en tenim varius voltan per el nostre cervell i el nostre cor.
Per tant l’amistat majoritariament queda oposada al dolor, la felicitat igual (per mol que quan hi ha dolor la felicitat quedi una mica ensorrada),
Però també tenim a la necessitat ja que tenim necessitat de sortir d’aquell forat negre, tenim la necessitat d’aconseguir al plaer.
I el plaer normalment t’acaba aportant a l’alegria o be el riure i normalment aqui s’acaba la lluita contra tal dolor, que això no vol dir que més endavant en surgeixi un altre i de mes dificultat de bencer...
En el cas que un dolor es fes molt complicat de bèncer, aquest es podria arribar a tractar en llocs especialitzats per tals coses (psicòlegs o be si és més dur en psiquiatres..). Aquests, t’ensenyen, t’ajuden a buscar, a adonar-te que et falta aquesta necessitat, la necessitat aquella de trobar el plaer, i que aquest plaer et faria sortir d’aquell forat negre el cual et trobes i així fins arribar a curar-te.
Tot i així tampoc es pot dir que siguin del tot curables perquè en molts cassos s’ha tardat anys en fer que persones s’adonessin de l’ho important què es la vida, i també en molts cassos a sigut impossible arribar a trobar la solucio... penso jo, que també depen de la força que caracteritza a tal persona es la que en part et fa mes o menys debil...
Tot aixis hi han dolors i dolors, fins ara m’he bassat en els dolors psicològics, però trobo també que existeix el dolor fisic el cual aquest no te cura a traves d’anar trobant sentiments, ni de l’ajuda de psicòlegs, etc...
Aquests si tenen una possible cura, són a base de la ciencia i d’aquells que l’han estudiat i d’aquells que el seu ofici es basa en la cura de persones, etc...
Aquests poden tenir cura o no, ja que hi ha dolors que al ser tan forts no tenen solucio, i també n’hi ha d’inesperats i per tant no s’hi ha pogut acudir al mes aviat possible, tot aixis els dolors fisics mica en mica es van investigan les manera les cuals poder-los curar per tal que cada cop hi hagin menys dolors mortals...
Enfí, per tots aquells que estiguin patint alguna mena de dolor,
FORÇA i ENDAVANT!
Filosofia i els vicis, què té això en comú? Els vicis son tot allò que t’enganxa a algú o a alguna cosa, no? I la filosofia ens deu fer reflexionar de la vida suposo, com he arribat aquí?, perquè?, que hauria de fer? Bueno tot allò que creiem que ens queda lluny encara. Encara que si vas demà al super i et cau a sobre l’estanteria de llets o acabes a sota d’un camió travessant el carrer, la teva filosofia s’acaba rapid. Tornant al tema dels vicis, com que jo encara no he començat a enxufar-me crack o anar a casinos dia nit, diria que no en se gaire dels vicis, però, a petita escala, quedar-se viciat a un joc de la play o a un esport, agafant aquets vicis i portant-los al extrem, fet i no fet ve a ser el mateix, si et passes dia i nit al sofà, jugant a la play nomes movent els dits del mando, sense menjar ni beure ni apartant els ulls de la pantalla, inclús pixant-te a sobre, a part de que m’han dit que no es gaire saludable, si t’hi estàs setmanes i setmanes, estàs perdent la teva vida d’una manera penosa, igual que si nomes penses, per exemple, en el futbol, si també estàs sempre entrenant i entrenant i matxacan-te per ser millor, igual!
Potser es qui quan entra la filosofia, i potser es aquí quan t’has de preguntar, que faig aquí? Perquè ho faig això? On arribaré seguint així? Es això tot el que esperes de tu?
Tot extrem es dolent, ni cal caure en un vici ni cal abstenir-s’hi del tot, només cal controlar-se una mica i fer-ho tot amb moderació.
